Força, equilibri, valor i seny són els pilars de la tradició catalana que ja compta amb més de 200 anys d’història: Els Castellers. Més enllà del gran símbol catalanista, els castells es caracteritzen pels seus valors socials i humans que desprenen als qui els fan i als qui els miren. Cooperació, solidaritat, cohesió, pluralitat, integració són fàcils de percebre quan hom observa les colles castelleres.

Mans castelleres per fer força des de la pinya

Aquestes torres humanes conegudes internacionalment i que van néixer a terres tarragonines ara s’estenen per tot el territori català. A Lleida, la colla castellera es va fundar el 1995 i des de llavors han participat més de 3000 homes i dones, de totes les edats.

En Dionís i la seva dona van començar gràcies a la inquietud del seu fill, qui quan estiuejava a un càmping de Salou va entrar en contacte amb els Castellers de Reus. Llavors, cap dels 3 sabien res sobre el món casteller. Després de 15 anys ja han participat en nombroses sortides castelleres i formen part de la història en el recorregut de la colla de Lleida.

 Per aconseguir les grans actuacions que fan a les places de tot Catalunya durant la temporada (abril-novembre) les colles s’han de reunir als locals per assajar i aconseguir un bon resultat. En un dels últims assajos de la temporada, en Dionís m’explica la fita que volen aconseguir a Mataró el 4 de novembre, un 3 de 9 amb folre (3d9f). Amb atenció, esbrino tot això dels números i noms que se’ls hi posa. El primer número (3, en aquest cas) correspon a les persones que hi ha per pis, el segon número (9) vol dir els pisos en total del castell; si és amb folre vol dir que, a més a més de la pinya que hi ha a sota, es forma una nova pinya a sobre d’aquesta, cosa que ho complica més.

Casteller enfaixant-se

En Samuel, el cap de colla de Lleida, s’encarrega de dirigir l’obra arquitectònica que ve marcada per una jerarquia ben estudiada. Un cop formada la pinya (la base) pugen els segons, (les persones que comencen a formar part del tronc), quan el cap de colla veu que la base és prou sòlida es comença a sentir el toc de castells a plaça, interpretat per les gralles. Són aquests instruments els que ajuden als castellers a saber en quin estat es troba el castell que estan muntant. Quan l’enxaneta (l’infant que puja més amunt) arriba al cim i fa l’aleta (aixecar el braç), les gralles fan un petit incís i canvien la melodia. A Mataró, finalment no hi va haver sort pels de Lleida i el repte del 3d9f es va haver de desmuntar amb la pujada dels dosos (la parella d’infants sobre l’últim pis del castell).

Formació d’una pinya en un assaig al local dels Castellers de Lleida

Als assajos pot anar tothom qui vulgui a donar suport i per entrar a formar part de la colla només cal anar-hi, demanar una camisa bordeus i començar a fer pinya. Tant es així que en Kyriagos y en Yorgos, tots dos estudiants Erasmus a Lleida, provinents de Grècia, ja s’han unit a la família castellera. Quan vam arribar a Lleida, gràcies als companys d’universitat, ens vam assabentar de l’existència d’aquesta tradició i vam voler viure-la de prop, comenta en Yorgos.

Actuació dels Castellers de Lleida a la plaça Paeria de Lleida el 27 d’octubre

Una gran mostra dels valors que se’n desprenen i que em fan sentir orgullosa de la terra d’on vinc. Un gran començament per un nou blog on parlaré, com he titulat, d’antropologia de viatges, això vol dir que us faré arribar la cultura, les tradicions, el patrimoni material i natural d’arreu on vagi a través de reportatges, entrevistes, fotografies i vídeos.

Benvinguts!